martes, 5 de enero de 2010

El mapa no és el territori

Seguim amb el tema de la Programació Neuro Lingüística i amb un tema que personalment trobo molt interessant.

Què vol dir “el mapa no és el territori”?

Com a éssers vius, no operem directament sobre el món, operem a partir de les interpretacions que fem del nostre entorn, tal i com el rebem i experimentem a través de les nostres representacions sensorials, els impactes rebuts a través dels sentits (vista, oïda, olfacte, gust i sensacions).

Dit d’una altre manera, el què nosaltres creiem que és la realitat, no és més que una interpretació subjectiva d’aquesta, ( que molt poques vegades té que veure amb la realitat) i que va en funció de les experiències que cada individu té acumulades.

Per exemple, si una persona va viure experiències desagradables relaciones amb el mar, per a aquella persona el mar no serà una imatge relaxant, i no com a una altre persona que el mar serà un record de vacances i tranquilitat.

Així a la representació del món, a la representació que cadascú de nosaltres fa de la realitat li diguem “mapa”, i al món, a la realitat, l’anomenem “territori”.

Un altre exemple serien dos persones nascudes el mateix dia, a la mateixa ciutat, fins i tot creixent, estudiant i tinguen la mateixa professió tindran visions de la realitat (mapa) molt diferents, i per descomptat cap dels dos s’aproximarà a la realitat.

D’aquestes dues persones, en Joan, neix a una família rica, tenen una bona casa, criats, i a més a més és fill únic. Estudia a colegis privats i els seus pares mai li van posar límit als seus desitjos.

Per altre banda, l’Àlex, neix a una família amb un nivell econòmic baix, té 4 germans i sempre ha estudiat a colegis públics. Els seus regals únicament arribaven per reis.

Pot aver-hi alguna semblança en el mapa d’aquestes dues persones? Els esforços que fan o han tingut que fer seran els mateixos? Les experiències que han viscut seran les mateixes?

Això passa a cada individu, home o dona del planeta, pot ser que no sigui tan evident com a l’exemple, però qualsevol experiència que vivim ens fa percebre el món d’una manera diferent de com ho veuen altres persones.

1 comentario:

  1. Efectivament, Rubén! I més val construir-nos un mapa que reflexi un territori agradable d'habitar.
    La funció del psicòleg, des d'aquesta perspectiva, podria ser la d'ajudar a les persones a reconstruir i modificar mapes per viure més còmodament.
    Bona aportació!

    ResponderEliminar