Canals de percepció

A algunes classes de fonaments de psicologia del bloc conceptual hem parlat dels canals de percepció. Existeixen 4 tipus de canal de percepció:


Visual (vista)

Per a designar les imatges que produïm internament (records, somnis, imaginació) o les imatges que veiem amb els ulls.

Auditiu (oïda)

Es refereix al soroll i paraules audibles, ja sigui recordat internament com el que escoltem des de l’exterior.

Cinestèsic

Per a referir-nos a les sensacions percebudes, tant externes (fred, calor, humitat, duresa, etc.) com les internes orgàniques, siguin immediates o recordades.

Olfactiu i gustatiu

És el codi menys usat. Es refereix a les percepcions de l’olfacte i del gust, en especial les presents (encara que també poden ser les recordades).




Característiques de les persones que exploten més el canal:

Visual:

La persona que utilitza més el canal visual és una persona que diu o pensa contínuament, “per a creure-m’ho ho haig de veure”, “ les paraules se les emporta el vent” i que poques vegades utilitzen la intuïció. Són persones que entenen més per el que veuen. Per a que una persona visual ens entengui molt millor, a la comunicació s’haurà d’explicar el missatge de tal manera que aquesta persona pugui crear imatges mentals.

Aproximadament el 40% de la població és visual.

Auditiu:

Per altre banda hi ha persones que els hi resulta més senzill rebre informació pel canal auditiu. Aquestes tenen gran facilitat per a parlar, són grans conversadors, són persones que estan molt atentes al què diem i al què fem amb el llenguatge.

Aproximadament el 15% de la població és auditiva.

Cinestèsic:

Per últim trobem les persones que utilitzen el canal cinestèsic. Són persones que prenen les seves decisions per mitjà d’intuïcions, que parlen per mitjà dels sentiments i que tenen gran facilitat per arribar a les persones ja que tenen l’habilitat de percebre el que sent l’altre persona.

Aproximadament el 40% de la població és cinestèsica.

Cal dir que utilitzem tots els canals, però que cada persona tendeix a utilitzar més un que l'altre, tot i així podria donar-se el cas que predominessin 2 canals, o fins i tot que la persona exploti els 3 canals de forma homogènia.


Aprofitant que al treball APA d'en Sergi Pascual vam tenir que fer i presentar una enquesta us deixo aquí la meva, orientada a una classe amb alumnes de batxillerat i que es centra en tasques diàries d'un alumne.

Si a algú de vosaltres li fa gràcia fer-la ho únic que heu de fer es posar els números que heu ficat a cada afirmació a les columnes d'abaix, sumar-ho i veure on està ubicat el resultat més elevat, aquell serà el vostre canal de percepció predominant.

Enquesta

Llegeix cada situació detingudament i pensa com influeix això sobre tu a l’hora d’estudiar o aprendre. A cada línia escriu el número que més descrigui la teva actitud enfront de cada enunciat.

1· Quasi mai

2· Rarament

3· De vegades

4· Sovint

5· Quasi sempre

1__ Puc recordar millor quelcom si ho escric.

2__ Quan estic llegint, « escolto » les paraules al meu cap o llegeixo en veu alta.

3__ Necessito « discutir » sobre les coses per a entendre-les millor.

4__ No m’agrada llegir o escoltar instruccions, prefereixo començar a fer-ho directament.

5__ Sóc capaç de visualitzar imatges al meu cap.

6__ Estudio millor escoltant música.

7__ Necessito descansar sovint quan estic estudiant.

8__ Penso millor quan tinc llibertat per moure’m, estudiar sentat a la taula no és per mi.

9__ Agafo molts apunts del que llegeix-ho o escolto 10__ M’ajuda mirar a la persona que parla o explica, això fa que estigui concentrat.

11__ Se’m fa difícil entendre el què està explicant una persona si hi ha soroll al voltant.

12__ Prefereixo que m’expliquin com es fa una cosa, que no llegir les instruccions jo mateix.

13__ Prefereixo que m’expliquin el tema, a tenir que llegir-lo jo del llibre.

14__ Quan no m’enrecordo d’una paraula específica, utilitzo molt les mans i dic alguna cosa com: com es deia això?

15__ Puc entendre i seguir amb facilitat a una persona que està parlant mentre jo tinc el cap en vall o estic mirant per la finestra.

16__ Per a mi és fàcil fer un treball si estic en un lloc tranquil.

17__ Per a mi és fàcil entendre els mapes.

18__ Quan començo a llegir un llibre, m’agrada donar una ullada al final del llibre.

19__ Recordo millor el que diuen les persones que no el seu aspecte.

20__ Recordo millor les coses si estudio en veu alta amb algú.

21__ Agafo apunts, però després no els llegeixo mai.

22__ Quan estic concentrat llegint o escrivint, la música o la radio em molesten.

23__ Per a mi és difícil tenir imatges de les coses al meu cap.

24__ Trobo molt útil repassar els deures.

25__ Els meus apunts o el meu escriptori pot semblar desordenat però jo sé on està cada cosa.

26__ Quan estic fent un examen puc veure a la meva ment la pàgina del llibre on està la resposta correcte.

27__ No puc recordar una broma o un acudit suficient temps com per a explicar-lo després.

28__ Quan estic aprenent quelcom nou, prefereixo escoltar informació sobre el tema, després llegir sobre el tema i després fer-ho.

29__ M’agrada acabar un treball abans de començar un altre.

30__ Moc els meus llavis quan estic llegint en silenci.

31__ No m’agrada tornar a llegir o repassar els treballs o escrits que faig.

32__ Quan intento recordar alguna cosa nova, m’ajuda formar imatges a la meva ment.

33__ Per a un treball extra prefereixo gravar-ho o fer un reportatge que escriure-ho.

34__ A classe estic “presente pero ausente”.

35__ Per a un treball extra m’agrada més crear un projecte que fer un resum.

36__ Quan tinc una idea tinc que escriure-la ràpidament ja que sinó m’oblido d’ella.

R. Lechowski

A la classe d'avui hem parlat sobre les emocions. La música és molt poderosa en aquest aspecte, crea emocions. No es sent el mateix escoltant un tema d'electro que un de soul.
Per altre banda, com aquest blog és per a compartir deixo aquí una cançó de Rafael Lechowski; espero que us agradi.

El mapa no és el territori II

I seguim amb els mapes.

Cada persona posseeix un mapa, diferent del mapa d’una altre persona ja que cada persona viu experiències diferents, creix en cultures diferents o rep educacions diferents. El mapa és la nostra realitat, i la creem a través de tot un cúmul de factors.

Tot això ho aplicarem a la comunicació. Si ens volem comunicar amb algú tindrem que conèixer certs trets del seu mapa per a poder fer-ho correctament. Per exemple, si ens volem comunicar amb una persona anglesa tindrem que conèixer que és anglès i per tant intentar comunicar-nos amb ell en anglès.

Així, a la comunicació el que fem és intentar “entrar” en el mapa de l’altre persona per a poder comunicar-nos, ja que si ho fem des del nostre pot ésser que no ens entenem.

Un exemple que m’agrada molt és el del professor i l’alumne. Imaginem que un professor li explica quelcom a un alumne i aquest , tot i que està prestant atenció i intenta entendre-ho, no ho entén. La reacció del professor és dir que aquell nen és “burro” i que no entén les coses. Qui es culpable? El nen perquè no entén res? O el professor que no es sap explicar?
En aquest cas qui fa les coses malament és el professor. El nen està prestant atenció (si no prestés atenció el problema seria del nen) i per tant intenta entendre allò que li està explicant l’adult. El problema el té el professor, ja que no sap introduir-se al mapa de nen i explicar-ho des de allà, no sap trobar els trets essencials del mapa de l’alumne per a poder explicar-li quelcom amb èxit.

Així, quan algú no entén el que diguem, no és que no ens entengui, és que nosaltres no ens expliquem correctament, ja que al parlar ho fem des de el nostre mapa i no des de el que ens escolta. Que ens serveixi el nostre mapa no vol dir necessàriament que els hi serveixi a altres persones.

Doncs, la PNL s’ocupa (entre altres coses) de desenvolupar la capacitat d’identificació dels mapes d’altres persones amb l’objectiu de poder comunicar-nos d’una manera eficaç.

El mapa no és el territori

Seguim amb el tema de la Programació Neuro Lingüística i amb un tema que personalment trobo molt interessant.

Què vol dir “el mapa no és el territori”?

Com a éssers vius, no operem directament sobre el món, operem a partir de les interpretacions que fem del nostre entorn, tal i com el rebem i experimentem a través de les nostres representacions sensorials, els impactes rebuts a través dels sentits (vista, oïda, olfacte, gust i sensacions).

Dit d’una altre manera, el què nosaltres creiem que és la realitat, no és més que una interpretació subjectiva d’aquesta, ( que molt poques vegades té que veure amb la realitat) i que va en funció de les experiències que cada individu té acumulades.

Per exemple, si una persona va viure experiències desagradables relaciones amb el mar, per a aquella persona el mar no serà una imatge relaxant, i no com a una altre persona que el mar serà un record de vacances i tranquilitat.

Així a la representació del món, a la representació que cadascú de nosaltres fa de la realitat li diguem “mapa”, i al món, a la realitat, l’anomenem “territori”.

Un altre exemple serien dos persones nascudes el mateix dia, a la mateixa ciutat, fins i tot creixent, estudiant i tinguen la mateixa professió tindran visions de la realitat (mapa) molt diferents, i per descomptat cap dels dos s’aproximarà a la realitat.

D’aquestes dues persones, en Joan, neix a una família rica, tenen una bona casa, criats, i a més a més és fill únic. Estudia a colegis privats i els seus pares mai li van posar límit als seus desitjos.

Per altre banda, l’Àlex, neix a una família amb un nivell econòmic baix, té 4 germans i sempre ha estudiat a colegis públics. Els seus regals únicament arribaven per reis.

Pot aver-hi alguna semblança en el mapa d’aquestes dues persones? Els esforços que fan o han tingut que fer seran els mateixos? Les experiències que han viscut seran les mateixes?

Això passa a cada individu, home o dona del planeta, pot ser que no sigui tan evident com a l’exemple, però qualsevol experiència que vivim ens fa percebre el món d’una manera diferent de com ho veuen altres persones.