miércoles, 20 de enero de 2010

Canals de percepció

A algunes classes de fonaments de psicologia del bloc conceptual hem parlat dels canals de percepció. Existeixen 4 tipus de canal de percepció:


Visual (vista)

Per a designar les imatges que produïm internament (records, somnis, imaginació) o les imatges que veiem amb els ulls.

Auditiu (oïda)

Es refereix al soroll i paraules audibles, ja sigui recordat internament com el que escoltem des de l’exterior.

Cinestèsic

Per a referir-nos a les sensacions percebudes, tant externes (fred, calor, humitat, duresa, etc.) com les internes orgàniques, siguin immediates o recordades.

Olfactiu i gustatiu

És el codi menys usat. Es refereix a les percepcions de l’olfacte i del gust, en especial les presents (encara que també poden ser les recordades).




Característiques de les persones que exploten més el canal:

Visual:

La persona que utilitza més el canal visual és una persona que diu o pensa contínuament, “per a creure-m’ho ho haig de veure”, “ les paraules se les emporta el vent” i que poques vegades utilitzen la intuïció. Són persones que entenen més per el que veuen. Per a que una persona visual ens entengui molt millor, a la comunicació s’haurà d’explicar el missatge de tal manera que aquesta persona pugui crear imatges mentals.

Aproximadament el 40% de la població és visual.

Auditiu:

Per altre banda hi ha persones que els hi resulta més senzill rebre informació pel canal auditiu. Aquestes tenen gran facilitat per a parlar, són grans conversadors, són persones que estan molt atentes al què diem i al què fem amb el llenguatge.

Aproximadament el 15% de la població és auditiva.

Cinestèsic:

Per últim trobem les persones que utilitzen el canal cinestèsic. Són persones que prenen les seves decisions per mitjà d’intuïcions, que parlen per mitjà dels sentiments i que tenen gran facilitat per arribar a les persones ja que tenen l’habilitat de percebre el que sent l’altre persona.

Aproximadament el 40% de la població és cinestèsica.

Cal dir que utilitzem tots els canals, però que cada persona tendeix a utilitzar més un que l'altre, tot i així podria donar-se el cas que predominessin 2 canals, o fins i tot que la persona exploti els 3 canals de forma homogènia.


Aprofitant que al treball APA d'en Sergi Pascual vam tenir que fer i presentar una enquesta us deixo aquí la meva, orientada a una classe amb alumnes de batxillerat i que es centra en tasques diàries d'un alumne.

Si a algú de vosaltres li fa gràcia fer-la ho únic que heu de fer es posar els números que heu ficat a cada afirmació a les columnes d'abaix, sumar-ho i veure on està ubicat el resultat més elevat, aquell serà el vostre canal de percepció predominant.



Enquesta


Llegeix cada situació detingudament i pensa com influeix això sobre tu a l’hora d’estudiar o aprendre. A cada línia escriu el número que més descrigui la teva actitud enfront de cada enunciat.

1· Quasi mai

2· Rarament

3· De vegades

4· Sovint

5· Quasi sempre


1__ Puc recordar millor quelcom si ho escric.

2__ Quan estic llegint, « escolto » les paraules al meu cap o llegeixo en veu alta.

3__ Necessito « discutir » sobre les coses per a entendre-les millor.

4__ No m’agrada llegir o escoltar instruccions, prefereixo començar a fer-ho directament.

5__ Sóc capaç de visualitzar imatges al meu cap.

6__ Estudio millor escoltant música.

7__ Necessito descansar sovint quan estic estudiant.

8__ Penso millor quan tinc llibertat per moure’m, estudiar sentat a la taula no és per mi.

9__ Agafo molts apunts del que llegeix-ho o escolto 10__ M’ajuda mirar a la persona que parla o explica, això fa que estigui concentrat.

11__ Se’m fa difícil entendre el què està explicant una persona si hi ha soroll al voltant.

12__ Prefereixo que m’expliquin com es fa una cosa, que no llegir les instruccions jo mateix.

13__ Prefereixo que m’expliquin el tema, a tenir que llegir-lo jo del llibre.

14__ Quan no m’enrecordo d’una paraula específica, utilitzo molt les mans i dic alguna cosa com: com es deia això?

15__ Puc entendre i seguir amb facilitat a una persona que està parlant mentre jo tinc el cap en vall o estic mirant per la finestra.

16__ Per a mi és fàcil fer un treball si estic en un lloc tranquil.

17__ Per a mi és fàcil entendre els mapes.

18__ Quan començo a llegir un llibre, m’agrada donar una ullada al final del llibre.

19__ Recordo millor el que diuen les persones que no el seu aspecte.

20__ Recordo millor les coses si estudio en veu alta amb algú.

21__ Agafo apunts, però després no els llegeixo mai.

22__ Quan estic concentrat llegint o escrivint, la música o la radio em molesten.

23__ Per a mi és difícil tenir imatges de les coses al meu cap.

24__ Trobo molt útil repassar els deures.

25__ Els meus apunts o el meu escriptori pot semblar desordenat però jo sé on està cada cosa.

26__ Quan estic fent un examen puc veure a la meva ment la pàgina del llibre on està la resposta correcte.

27__ No puc recordar una broma o un acudit suficient temps com per a explicar-lo després.

28__ Quan estic aprenent quelcom nou, prefereixo escoltar informació sobre el tema, després llegir sobre el tema i després fer-ho.

29__ M’agrada acabar un treball abans de començar un altre.

30__ Moc els meus llavis quan estic llegint en silenci.

31__ No m’agrada tornar a llegir o repassar els treballs o escrits que faig.

32__ Quan intento recordar alguna cosa nova, m’ajuda formar imatges a la meva ment.

33__ Per a un treball extra prefereixo gravar-ho o fer un reportatge que escriure-ho.

34__ A classe estic “presente pero ausente”.

35__ Per a un treball extra m’agrada més crear un projecte que fer un resum.

36__ Quan tinc una idea tinc que escriure-la ràpidament ja que sinó m’oblido d’ella.







viernes, 15 de enero de 2010

R. Lechowski

A la classe d'avui hem parlat sobre les emocions. La música és molt poderosa en aquest aspecte, crea emocions. No es sent el mateix escoltant un tema d'electro que un de soul.
Per altre banda, com aquest blog és per a compartir deixo aquí una cançó de Rafael Lechowski; espero que us agradi.

martes, 5 de enero de 2010

El mapa no és el territori II

I seguim amb els mapes.

Cada persona posseeix un mapa, diferent del mapa d’una altre persona ja que cada persona viu experiències diferents, creix en cultures diferents o rep educacions diferents. El mapa és la nostra realitat, i la creem a través de tot un cúmul de factors.

Tot això ho aplicarem a la comunicació. Si ens volem comunicar amb algú tindrem que conèixer certs trets del seu mapa per a poder fer-ho correctament. Per exemple, si ens volem comunicar amb una persona anglesa tindrem que conèixer que és anglès i per tant intentar comunicar-nos amb ell en anglès.

Així, a la comunicació el que fem és intentar “entrar” en el mapa de l’altre persona per a poder comunicar-nos, ja que si ho fem des del nostre pot ésser que no ens entenem.

Un exemple que m’agrada molt és el del professor i l’alumne. Imaginem que un professor li explica quelcom a un alumne i aquest , tot i que està prestant atenció i intenta entendre-ho, no ho entén. La reacció del professor és dir que aquell nen és “burro” i que no entén les coses. Qui es culpable? El nen perquè no entén res? O el professor que no es sap explicar?
En aquest cas qui fa les coses malament és el professor. El nen està prestant atenció (si no prestés atenció el problema seria del nen) i per tant intenta entendre allò que li està explicant l’adult. El problema el té el professor, ja que no sap introduir-se al mapa de nen i explicar-ho des de allà, no sap trobar els trets essencials del mapa de l’alumne per a poder explicar-li quelcom amb èxit.

Així, quan algú no entén el que diguem, no és que no ens entengui, és que nosaltres no ens expliquem correctament, ja que al parlar ho fem des de el nostre mapa i no des de el que ens escolta. Que ens serveixi el nostre mapa no vol dir necessàriament que els hi serveixi a altres persones.

Doncs, la PNL s’ocupa (entre altres coses) de desenvolupar la capacitat d’identificació dels mapes d’altres persones amb l’objectiu de poder comunicar-nos d’una manera eficaç.

El mapa no és el territori

Seguim amb el tema de la Programació Neuro Lingüística i amb un tema que personalment trobo molt interessant.

Què vol dir “el mapa no és el territori”?

Com a éssers vius, no operem directament sobre el món, operem a partir de les interpretacions que fem del nostre entorn, tal i com el rebem i experimentem a través de les nostres representacions sensorials, els impactes rebuts a través dels sentits (vista, oïda, olfacte, gust i sensacions).

Dit d’una altre manera, el què nosaltres creiem que és la realitat, no és més que una interpretació subjectiva d’aquesta, ( que molt poques vegades té que veure amb la realitat) i que va en funció de les experiències que cada individu té acumulades.

Per exemple, si una persona va viure experiències desagradables relaciones amb el mar, per a aquella persona el mar no serà una imatge relaxant, i no com a una altre persona que el mar serà un record de vacances i tranquilitat.

Així a la representació del món, a la representació que cadascú de nosaltres fa de la realitat li diguem “mapa”, i al món, a la realitat, l’anomenem “territori”.

Un altre exemple serien dos persones nascudes el mateix dia, a la mateixa ciutat, fins i tot creixent, estudiant i tinguen la mateixa professió tindran visions de la realitat (mapa) molt diferents, i per descomptat cap dels dos s’aproximarà a la realitat.

D’aquestes dues persones, en Joan, neix a una família rica, tenen una bona casa, criats, i a més a més és fill únic. Estudia a colegis privats i els seus pares mai li van posar límit als seus desitjos.

Per altre banda, l’Àlex, neix a una família amb un nivell econòmic baix, té 4 germans i sempre ha estudiat a colegis públics. Els seus regals únicament arribaven per reis.

Pot aver-hi alguna semblança en el mapa d’aquestes dues persones? Els esforços que fan o han tingut que fer seran els mateixos? Les experiències que han viscut seran les mateixes?

Això passa a cada individu, home o dona del planeta, pot ser que no sigui tan evident com a l’exemple, però qualsevol experiència que vivim ens fa percebre el món d’una manera diferent de com ho veuen altres persones.

martes, 24 de noviembre de 2009

Relació entre el cànnabis y l’esquizofrènia

Es diu que tal relació existeix, no com a que el consum de cànnabis vingui a donar una esquizofrènia, sinó com a que el consum de cànnabis pot fer que una persona que genèticament no tindria que tenir cap malaltia mental se li manifesti aquesta esquizofrènia.
Clar està que les malalties mentals provenen de la genètica, que persones amb familiars que sofreixen o han sofert malalties mentals estan predisposats genèticament a patir-les però el consum de cànnabis, juntament amb tot l’entorn que el pot envoltar, com pot ser pobresa o famílies desestructurades (que no té perquè ser aquest entorn), influeix en l’aparició de certes malalties.
He visitat diferents pàgines web on he pogut trobar informació d’això, però a la versió online del diari El mundo he trobat un article que defensa la teoria bastant bé.
S’han fet estudis per veure quina relació real hi ha entre el consum de cànnabis i l’aparició de malalties mentals, un seria el portat a terme per un grup de científics de la Universitat de Cardiff que arribaren a la conclusió de que els fumadors habituals de cànnabis tenen un 30% més de probabilitats de patir esquizofrènia que una persona que no consumeix cànnabis.
També explica que l’edat en què es comença a consumir cànnabis influeix, per tant quan abans es comenci a consumir cànnabis habitualment abans es mostraran certs efectes, i si es comença a consumir aquesta substància a l’adolescència és més probable sofrir una esquizofrènia.

Aquí us deixo l’adreça de l’article publicat al diari El mundo:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2002/11/22/salud_personal/1037898709.html

Tot seguit, us adjunto un vídeo d’una investigació sobre la relació entre el cànnabis i l’esquizofrènia. En aquest vídeo se’ls hi administra THC (Tetrahidrocannabinol) a persones que no sofreixen esquizofrènia per a veure si els afectes d’aquest son similars als que deixa veure l’esquizofrènia en ho referent a paranoies i demés.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Moviments oculars



Crec que en aquest blog també hi hem d’escriure curiositats relacionades amb la psicologia, o estudis els quals ens agraden; així, hi ha una teoria dins de la Programació Neuro Lingüística (PNL) que em resulta molt espectacular.
Començarem per introduir-nos a la PNL, la PNL és un mètode que inclou un conjunt de tècniques i tàctiques que faciliten l’aprofitament de les estratègies de pensament, amb l’objectiu d’aconseguir treure el màxim profit dels recursos interns dels que disposem totes les persones.
És un mètode que ens permet desenvolupar i utilitzar al màxim les qualitats i capacitats de la nostra ment.
La PNL descriu com treballa i com s’estructura la ment, com pensem le persones, com aprenem, com ens motivem, com interactuem, com ens comuniquem, com evolucionem i com canviem.
Moltes vegades ens hem sorprès amb les habilitats que demostren determinades persones; facilitat de càlcul, memorització, creativitat, velocitat de lectura, etc.; i no ens donem compte de que tot això també ho tenim nosaltres, simplement hem de desenvolupar aquestes habilitats.

Quan som nadons no ens plantegem que tenim que aprendre a caminar, i aprenem, fins i tot a la mateixa vegada que desenvolupem el llenguatge; és una cosa natural en nosaltres i no ens preguntem si podem fer-ho o no, simplement copiem el que fan els adults, copiem el seu model, la Programació Neuro Lingüística es basa en això, en copiar models.

La PNL opera més en el procés i la forma que en el contingut. A la Programació Neuro Lingüística principalment importa la forma de dir les coses i quasi no té importància el què es diu.

La conducta, des de el punt de vista de la PNL, és una manifestació externa (comportaments, accions) o interna (tensions, alteracions) dels nostres estats interns, que a la vegada aquests estan provocats per les nostres representacions internes (com ens imaginem les coses) que venen de les experiències registrades a través dels nostres òrgans de percepció (vista, oïda i sensacions).
Segons la Programació Neuro Lingüística els moviments oculars poden indicar activitats neurològiques i mentals. Aquests moviments oculars involuntaris estan lligats als processos mentals que tenen les persones i que no es poden controlar ja que es fa de manera inconscient.

Així com el nostre cervell fa una representació del món en termes visuals, auditius o kinestèsics, la nostra ment elabora allò que en diguem pensar, recordar, etc, en relació al què veiem, o sentim (oïda o sensacions). Per a accedir a aquesta informació tenim uns moviments automàtics als ulls; aquests es mouen en diferents direccions no simplement per veure el què hi ha fora, sinó per a trobar la informació sensorial interna que ens permeti realitzar l’activitat mental corresponent a cada situació.





No necessàriament totes les persones tenen que complir l’esquema de Bandler ja que cada persona elabora els seus propis moviments oculars per a representar-se la seva experiència mental.


Aquí us deixo un vídeo on es veuen clarament aquests moviments oculars; està en anglès però s'entén fàcilment.


jueves, 8 de octubre de 2009

Condicionament Clàssic

Paulov ho va fer amb els gossos, Watson amb el petit Albert...

Tot això em recorda al famós llibre d'Aldous Huxley, “Un món feliç”, que narra la història d'un futur utòpic on tot està condicionat i només existix el plaer, per tant hi ha absència de dolor.

A "Un món feliç" hi ha diferents rangs per a catalogar les persones, cada persona quan neix ja és d'un rang o d'un altre, aquest rang va des d’els "alfa", que són els més desenvolupats en tots els aspectes i que es dediquen a tasques d'estudi o treballs ben remunerats, fins als "epsilon" que són l'escòria de la societat, només serveixen per fer treballs de força i el seu nivell intel·lectual és molt baix, tot i això són feliços ja que no coneixen res més.

Tots neixen de provetes, no existeix el concepte de pare i mare, ni el sexe com a eina de reproducció, només com a mitjà de plaer. Ja des de les provetes se'ls condiciona ja que en les castes més baixes hi afegeixen alcohol a les provetes, quan són nadons els deixen segons sense oxigen per danyar el seu cervell, etc.

A les castes baixes com els epsilon se'ls fa un condicionament com el de watson -fins i tot apareix el nom de watson al llibre-, els alfa i els beta no volen que les castes baixes s'interessin per la cultura , així fiquen a nadons de les castes més baixes en una sala amb llibres i quan els nadons els toquen reben una descàrrega elèctrica de baixa intensitat, doncs quan ja porten vàries sessions aquells nadons tenen fòbia als llibres, ni s'hi acosten. D'aquesta manera les castes altes s'asseguren de que cap epsilon o delta s'interessi per la cultura.

A les castes altes com els alfa o els beta des de nadons se'ls tanca en sales on per la nit escolten cintes de música clàssica o de diferents ítems que el que fan és incrementar el seu interès per la cultura.

Així tots els habitants d'aquesta utopia estan condicionats des de que estan a la proveta, uns seran investigadors i d'altres mà d'obra.