Relació entre el cànnabis y l’esquizofrènia

Es diu que tal relació existeix, no com a que el consum de cànnabis vingui a donar una esquizofrènia, sinó com a que el consum de cànnabis pot fer que una persona que genèticament no tindria que tenir cap malaltia mental se li manifesti aquesta esquizofrènia.
Clar està que les malalties mentals provenen de la genètica, que persones amb familiars que sofreixen o han sofert malalties mentals estan predisposats genèticament a patir-les però el consum de cànnabis, juntament amb tot l’entorn que el pot envoltar, com pot ser pobresa o famílies desestructurades (que no té perquè ser aquest entorn), influeix en l’aparició de certes malalties.
He visitat diferents pàgines web on he pogut trobar informació d’això, però a la versió online del diari El mundo he trobat un article que defensa la teoria bastant bé.
S’han fet estudis per veure quina relació real hi ha entre el consum de cànnabis i l’aparició de malalties mentals, un seria el portat a terme per un grup de científics de la Universitat de Cardiff que arribaren a la conclusió de que els fumadors habituals de cànnabis tenen un 30% més de probabilitats de patir esquizofrènia que una persona que no consumeix cànnabis.
També explica que l’edat en què es comença a consumir cànnabis influeix, per tant quan abans es comenci a consumir cànnabis habitualment abans es mostraran certs efectes, i si es comença a consumir aquesta substància a l’adolescència és més probable sofrir una esquizofrènia.

Aquí us deixo l’adreça de l’article publicat al diari El mundo:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2002/11/22/salud_personal/1037898709.html

Tot seguit, us adjunto un vídeo d’una investigació sobre la relació entre el cànnabis i l’esquizofrènia. En aquest vídeo se’ls hi administra THC (Tetrahidrocannabinol) a persones que no sofreixen esquizofrènia per a veure si els afectes d’aquest son similars als que deixa veure l’esquizofrènia en ho referent a paranoies i demés.

Cannabis y psicosis
Cargado por raulespert. - Vídeos sociales y ecológicos.

Moviments oculars

Crec que en aquest blog també hi hem d’escriure curiositats relacionades amb la psicologia, o estudis els quals ens agraden; així, hi ha una teoria dins de la Programació Neuro Lingüística (PNL) que em resulta molt espectacular.
Començarem per introduir-nos a la PNL, la PNL és un mètode que inclou un conjunt de tècniques i tàctiques que faciliten l’aprofitament de les estratègies de pensament, amb l’objectiu d’aconseguir treure el màxim profit dels recursos interns dels que disposem totes les persones.
És un mètode que ens permet desenvolupar i utilitzar al màxim les qualitats i capacitats de la nostra ment.
La PNL descriu com treballa i com s’estructura la ment, com pensem le persones, com aprenem, com ens motivem, com interactuem, com ens comuniquem, com evolucionem i com canviem.
Moltes vegades ens hem sorprès amb les habilitats que demostren determinades persones; facilitat de càlcul, memorització, creativitat, velocitat de lectura, etc.; i no ens donem compte de que tot això també ho tenim nosaltres, simplement hem de desenvolupar aquestes habilitats.

Quan som nadons no ens plantegem que tenim que aprendre a caminar, i aprenem, fins i tot a la mateixa vegada que desenvolupem el llenguatge; és una cosa natural en nosaltres i no ens preguntem si podem fer-ho o no, simplement copiem el que fan els adults, copiem el seu model, la Programació Neuro Lingüística es basa en això, en copiar models.

La PNL opera més en el procés i la forma que en el contingut. A la Programació Neuro Lingüística principalment importa la forma de dir les coses i quasi no té importància el què es diu.

La conducta, des de el punt de vista de la PNL, és una manifestació externa (comportaments, accions) o interna (tensions, alteracions) dels nostres estats interns, que a la vegada aquests estan provocats per les nostres representacions internes (com ens imaginem les coses) que venen de les experiències registrades a través dels nostres òrgans de percepció (vista, oïda i sensacions).
Segons la Programació Neuro Lingüística els moviments oculars poden indicar activitats neurològiques i mentals. Aquests moviments oculars involuntaris estan lligats als processos mentals que tenen les persones i que no es poden controlar ja que es fa de manera inconscient.

Així com el nostre cervell fa una representació del món en termes visuals, auditius o kinestèsics, la nostra ment elabora allò que en diguem pensar, recordar, etc, en relació al què veiem, o sentim (oïda o sensacions). Per a accedir a aquesta informació tenim uns moviments automàtics als ulls; aquests es mouen en diferents direccions no simplement per veure el què hi ha fora, sinó per a trobar la informació sensorial interna que ens permeti realitzar l’activitat mental corresponent a cada situació.

No necessàriament totes les persones tenen que complir l’esquema de Bandler ja que cada persona elabora els seus propis moviments oculars per a representar-se la seva experiència mental.

Aquí us deixo un vídeo on es veuen clarament aquests moviments oculars; està en anglès però s'entén fàcilment.