Paulov ho va fer amb els gossos, Watson amb el petit Albert...
Tot això em recorda al famós llibre d'Aldous Huxley, “Un món feliç”, que narra la història d'un futur utòpic on tot està condicionat i només existix el plaer, per tant hi ha absència de dolor.
A "Un món feliç" hi ha diferents rangs per a catalogar les persones, cada persona quan neix ja és d'un rang o d'un altre, aquest rang va des d’els "alfa", que són els més desenvolupats en tots els aspectes i que es dediquen a tasques d'estudi o treballs ben remunerats, fins als "epsilon" que són l'escòria de la societat, només serveixen per fer treballs de força i el seu nivell intel·lectual és molt baix, tot i això són feliços ja que no coneixen res més.
Tots neixen de provetes, no existeix el concepte de pare i mare, ni el sexe com a eina de reproducció, només com a mitjà de plaer. Ja des de les provetes se'ls condiciona ja que en les castes més baixes hi afegeixen alcohol a les provetes, quan són nadons els deixen segons sense oxigen per danyar el seu cervell, etc.
A les castes baixes com els epsilon se'ls fa un condicionament com el de watson -fins i tot apareix el nom de watson al llibre-, els alfa i els beta no volen que les castes baixes s'interessin per la cultura , així fiquen a nadons de les castes més baixes en una sala amb llibres i quan els nadons els toquen reben una descàrrega elèctrica de baixa intensitat, doncs quan ja porten vàries sessions aquells nadons tenen fòbia als llibres, ni s'hi acosten. D'aquesta manera les castes altes s'asseguren de que cap epsilon o delta s'interessi per la cultura.
A les castes altes com els alfa o els beta des de nadons se'ls tanca en sales on per la nit escolten cintes de música clàssica o de diferents ítems que el que fan és incrementar el seu interès per la cultura.
Així tots els habitants d'aquesta utopia estan condicionats des de que estan a la proveta, uns seran investigadors i d'altres mà d'obra.
